fauna epigea

La Maravillas es fa enrera

2010-12-26T00:20:00.001+01:00

Avui la Maravillas s'ha estirat a la seva Chaise Long (la de pensar i mirar revistes) i s'ha disposat a llegir la versió digital del diari Ara (aquell on escriu la Carol López) per informar-se de com van les coses a la ciutat comtal, i quan ha obert la secció que parla de Barcelona s'ha quedat esmaperduda i bocabadada davant de les atrocitats que passen a la gran ciutat: una dona atropellada pel trambaix, robatoris als pisos, el bicing s'apuja un 15%, una dona que s'ha sentit "traïda", la ciutat és vella i hi ha una operació fred.

Davant de tots aquests successos, ha decidit que potser Reus tampoc estava tan malament, i per aquest motiu ha decidit fer una llista de les coses bones que té la ciutat que la va veure néixer i créixer com actriu:

a Reus no hi ha bicing
a Reus tenim els Wiskyn's
de vegades em conviden a les estrenes del CAER i així em sento important.
la chaise long la tinc aquí.
i altres coses que ara no me'n recordo però que també són importants.

La Maravillas es trasllada a Barcelona

2010-12-15T19:17:00.001+01:00

Avui la Maravillas ha decidit que ja està cansada i cansada d'esperar i esperar que els del CAER li ofereixin feina d'actriu. Per aquest motiu ha decidit que anirà provar sort a la capital. Ara bé, la Maravillas sap que Barcelona és un territori hostil. Conscient de la perillositat que comporta viure a Barcelona a redactat una llista amb tot allò que ha de fer abans de marxar:

Comprar-me una rinyonera d'aquelles per guardar els diners que es posa per dintre els pantalons.
Anar al decathlon a comparar unes bambes molt còmodes per si s'ha de caminar molt.
Demanar-li consell al meu amic (aquell que va estudiar direcció a l'instiut del teatre).
Comprar-me pinces noves pel cabell.
Pintar-me les ungles d'aquell color lila tant sexi.

Ja veure'm si la ciutat comtal la rep com es mereix.

La Maravillas vol fer un viatge.

2009-11-01T18:40:00.003+01:00

La Maravillas ha decidit anar a passar una temporadeta a Somàlia. Ja veure'm si tindrà el valor suficient per prendre la decisió i comprar el bitllet d'avió.

La Maravillas vol subscriure's

2009-09-21T15:31:00.003+02:00

Avui la Maravillas, després d'esmorzar, s'ha posat la seva bata de gasa, les seves sabatilles de pelussa rosa i dos o tres pinces als cabells i s'ha dirigit a la bústia de casa seva per recollir el correu.
La decepció ha estat brutal: com de costum de dintre la ranura metàl·lica només n'ha sortit propaganda del Media Markt, del Lidl i de l'Schlecker. I és clar, sent conscient de què aquesta situació pertorba cada dia més la seva comunió amb el cosmos, i en definitiva la seva felicitat; ha decidit subscriure's en alguna revista, butlletí informatiu, etcètera.
Ara bé, després de pensar durant molta estona quina revista o butlletí informatiu podria escollir no n'ha trobat cap que s'ajustés a les seves necessitats; i per aquest motiu ha penjat un cartell a la bústia on s'hi pot llegir:

PROPAGANDA NO GRACIAS!

La Maravillas comença un nou curs.

2009-09-11T13:37:00.002+02:00

Avui la Maravillas, aprofitant que no havia d'anar a treballar i amb l'excusa que ja s'acaba l'estiu, ha decidit seure un moment a la seva chaise long del menjador (la de pensar i mirar revistes) per intentar organitzar totes les activitats que vol realitzar a partir del mes que ve. Després de molta estona de pensar-hi ha decidit fer un llista per no oblidar-se de res:

Comprar-me una llibreteta d'aquelles negres amb goma per apuntar coses.
Inscriure'm al curs de veu que fa aquella professora que sempre fa cursos de veu i recita poemes pel dia de la dona treballadora i altres dies.
Ordenar tots els llibres de xecspirt per ordre alfabetic d'autor.
Escombrar la pelusilla de sota el llit.

La Maravillas és solidaria.

2009-05-04T20:58:00.009+02:00

Avui la Maravillas, després de mirar el Tele Notícies i de veure les desgràcies del món, ha decidit que ja era hora de fer alguna cosa solidaria i altruista. Ha estat molta estona pensant què podria fer per ajudar als altres. De tal manera que després de fer la migdiada ha mirat Amelie i ha fet una llista amb tot el que ha après:

Coses per ser solidària:

fer-se preguntes rares.
tirar pedres als rius.
fer-se fotografies als fotomatons.
robar tots els nans de jardí i donar-los a dones que portin uniforme.
conèixer senyors vells que pintin quadres raros.
passejar cecs.

La Maravillas redecora la seva habitació

2009-03-18T23:25:00.003+01:00

Avui la Maravillas ha decidit que ja era hora de fer un canvi en la decoració de la seva habitació, i en un acte de valentia ferotge ha tret tots els pòsters que tenia penjats a les parets. I és clar, ara ha de decidir què vol que sigui el que els substitueixi perquè les parets blanques i llises no li agraden gaire. Per aquest motiu ha començat a fer una llista:

pòsters de pelis antigues
fotos seves actuant
pòsters dels whiskyn's
paper pintat
preguntar-li a la seva amiga que feia aquell programa de noves tenccsscies.

La maravillas té somnis eròtics.

2009-03-02T23:02:00.007+01:00

Avui la Maravillas s'ha despertat a mitja nit tota trasbalsada i suada, s'ha aixecat a beure una mica d'aigua i rentar-se la cara, i mentre es dirigia cap al lavabo a recordat el que somiava: estava en una piscina de pinces pel cabell amb el Peter Gryffin. I és clar, deprés d'una imatge tant, com ho dira, peculiar, se li ha escapat una petita rialla.

El retorn de la Maravillas.

2009-02-26T20:52:00.003+01:00

Després de molts dies d'inactivitat, la Maravillas ha decidit tornar a la fenya. I per fer-ho s'ha disposat a reorganitzar i replantejar-se la seva vida. S'ha assegut a la seva chaise long de color vermell i ha començat a pensar. I és clar, després d'una tan difícil tasca ha cregut oportú d'anar a fer la migdiada.

La Maravillas fa una llista

2009-01-02T22:12:00.003+01:00

Coses que he de fer abans d'anar a la cita:

- Comprar unes pinces pel cap noves perquè estiguin molt lluentes i brillants.

- Pintar-me les ungles d'aquell color lila que fa joc amb la meva jaqueta nova.

- Anar a la biblioteca a buscar algun llibre de xecpirt per poder deixar-lo dissimuladament damunt de la taula.

- tintar-me el cabell per onzena vegada aquest mes.

La Maravillas pren una decisió.

2008-12-28T15:16:00.004+01:00

Després de pensar-hi molt i durant molta estona la Maravillas s'ha decidit: anirà a Casa Coder.
Però, és clar, s'ha de preparar per la cita, i per això s'ha proposat de començar una llista. Així segur que no es descuida de res.

Harold Pinter.

2008-12-25T20:07:00.002+01:00

There are no hard distinctions between what is real and what is unreal, nor between what is true and what is false. A thing is not necessarily either true or false; it can be both true and false.'

Harold Pinter.

És veritat que s'ha mort, però també que no ha fet del tot. És segurament el més bonic de la literatura.

La Maravillas està una mica confosa.

2008-12-22T20:26:00.004+01:00

Com tots sabeu, al bitllet de tren que va fer servir la Maravillas per la seva última anada a Barcelona, i que des d'aquell dia porta sempre al damunt, hi havia alguna cosa escrita. Heus aquí el misteriós missatge:

Tots els dies a les 11 del matí esmorzo a Casa Coder.

I és clar, ara la Maravillas no sap que fer, si anar-hi o esperar-se uns quants dies. I per aquest motiu està una mica confosa.

La Maravillas va amb tren.

2008-11-24T12:37:00.004+01:00

Avui la Maravillas s'ha aixecat molt aviat perquè havia d'agafar el tren per anar a Barcelona. Ha comprat el bitllet a l'estació de Reus i s'ha assegut en un seient d'aquells que són quatre junts i que tenen una tauleta al mig de color blanc, seguidament ha tret Ricard III de la seva bossa i s'ha posat a fer veure que s'estava aprenent el paper de Lady Anne. Just després de passar per Sant Vicenç de Calders el noi que seia al seu davant (que portava una boina negra) li ha preguntat si volia que l'ajudés a repassar el paper.
Ahhhh! La Maravillas s'ha posat una mica nerviosa i li ha dit que no calia que més o menys ja se'l sabia però que si ell volia podien xerrar una estoneta fins arribar l'estació de Sants, perquè ella havia d'anar a l'Institut del Teatre (1). Quan el tren ha arribat a Sants, la Maravillas ha baixat i ha pensat que potser hauria hagut de donar-li el mòbil al noi de la boina. Però just en el moment que la Maravillas ha posat el bitllet de tren en aquelles màquines que hi ha a l'estació de Sants per poder sortir ha vist que: al seu bitllet, a la part de sota, hi havia alguna cosa escrita.

(1) una cosa que li agrada molt fer a La Maravillas és anar a l'Institut del Teatre i passejar una estoneta per allà com si acabés de sortir de classe d'interpretació.

La Maravillas va al metge.

2008-10-29T15:45:00.002+01:00

Avui la Maravillas s'ha aixecat amb la panxa una mica remoguda, i és clar, ha decidit anar al metge. Just quan estava a punt de sortir de casa ha pensat que segurament el metge li preguntaria que va menjar ahir per sopar, i ha decidit de fer una llista per no descuidar-se res:

- estofat de vedella (del dia abans).

- tres galetes principe.

- una copa danone.

- fideus (d'aquells que es compren als xinos i que es fan amb un moment.)

- 6 croquetes.

- un trosset de xocolata per fer el ressupó.

La Maravillas va a la Videoteca.

2008-10-10T19:04:00.004+02:00

Avui la Maravillas ha anat a la videoteca del Centre de Lectura de Reus a buscar pel·lícules tristes i melanconioses, perquè està una mica trista i melanconiosa i es vol recrear en la seva tristesa i melanconia. Després de molta estona remenant entre les carpetes que contenen les caràtules de les pel·lícules en unes fundes de plàsic, ha decidit emportar-se cap a casa Ghost i Titànic. Llàstima que quan ha arribat al seu pis ha recordat que no tenía DVD.

la Maravillas escriu teatre.

2008-10-03T17:02:00.002+02:00

Avui la Maravillas s'ha posat davant de l'ordinador disposada ha escriure l'obra de teatre que canviarà la seva dissort i la farà mundialment coneguda. Llàstima que encara no li ha vingut la inspiració.

La Maravillas va de xoping

2008-09-15T15:26:00.003+02:00

Avui al matí la Maravillas ha pensat que ja fa una quants dies que comença a refrescar una mica. I ha decidit anar al Pallol a comprar-se un mocador pel coll, ja que s'ha de protegir la veu per si la truca l'Alex Rigola per fer un xecspirt al Teatre Lliure. I és clar, ni que avui al migdia la gent de Reus poguessin gaudir d'una temperatura més que confortable, la Maravillas ha fet el tomb de ravals amb el seu mocador nou. Tota una actriu.

La Maravillas fa endreça

2008-09-12T13:13:00.002+02:00

Avui la Maravillas ha decidit fer endreça de les seves pinces pel cabell. I és clar, després d'una feina tan feixuga li ha semblat oportú d'estirar-se a reposar un momentet.

La Maravillas fa escalfament

2008-09-11T15:54:00.003+02:00

La Maravillas avui a fet tres quarts d'hora d'escalfament just després de llevar-se, i és clar, ara se sent com una actriu del Teatre Nacional de Catalunya.

la Maravillas

2008-09-10T00:40:00.007+02:00

cosas que hacer antes.

1. posar-me les pinces al cap per dissimular l'alopècia femenina.

2. pintar-me les ungles de les mans i dels peus.

3. posar-me les calces de collalt.

4. buscar un jersei per lligar-me a sota dels pits. (d'aquella manera que queda tan modern i actual)

5. pensar.

6. pensar una altra vegada.

7. recitar xecspirt amb molt d'aire perquè quedi molt sensual.

La Maravillas és tot un personatge. Diria que tinc un filó.

2008-08-17T11:31:00.002+02:00

sopiosophia

2008-08-05T16:45:00.002+02:00

Un dels nenes avui m'ha explicat que té un amic que és una sèpia que es diu Sopia que viu a Egipte i que ven escarabats sense potes als turistes perquè no els hi portin sort.

toma ia.

Fruites Pepi

2008-04-28T20:19:00.005+02:00

La cursilongui història de la Dorothy i en William és tan cursi que fins hi tot m'avorreix a mi; així que he decidit anar intercalant-la amb altres entrades que seguiran fidels al meu gust per allò cursi (o no) però que no tindran res a veure amb aquests dos estimadíssims personatges.

Aquí va una breu narració que alguns ja coneixeu:

Fruites Pepi.

Ja feia temps que havia decidit quin volia que fos el seu epitafi, perquè era una persona amb les idees molt clares, de conviccions fortes, tan fortes que podríem dir que no tenia terme mitjà. Per exemple amb la fruita; només li agradaven les nectarines. De petit ho havia passat realment malament quan la seva mare, que treballava en un fàbrica de fer coixins, l’obligava a menjar mandarines, plàtans, pomes... Aquell divendres, com tots els divendres en acabar la seva jornada laboral, va encaminar-se cap al mercat que hi havia un parell de carrers més avall, més concretament cap a la botiga de fruites i verdures Pepi, on curiosament no hi treballava ningú que es digués Pepi, a buscar la safata de nectarines que li tenien guardada. En entrar al mercat, des de lluny, va veure que la cara de la Remei, que era la dependenta de la botiga Pepi, estava pàl·lida, més que pàl·lida; esgrogueïda, i va pensar que potser estava malalta.

Va continuar avançant fins a la parada i com més s’acostava, més es preocupava per la integritat de la Remei, que ara, a més a més, tremolava com una fulla. Un cop van ser davant per davant, la Remei va haver de fer un veritable esforç per poder articular les quatre paraules més importants d’aquesta història, ja que desprès de pronunciar-les va patir una lipotímia segurament provocada per la ansietat d’haver de dir-li al seu client més fidel: “Avui no tenim nectarines”.

En sentir-ho el nostre protagonista, també va caure rodó a terra, en aquest cas, però, la causa no té cap explicació mèdica, de tal manera, que tant el client com la paradista es van retrobar envoltats de tubs, guants de làtex i gases esterilitzades dins d’una ambulància de camí cap a l’hospital. Dissortadament, uns metres enllà, un xoc frontal entre l’ambulància i un camió de repartiment de fruites i verdures carregat de nectarines va desencadenar una tragèdia. El nostre protagonista va morir a l’acte, la Remei i els altres dos ocupants de l’ambulància van resultar il·lesos, fet que els va permetre assistir a l’enterrament del que havia tingut menys sort que ells, on van quedar sorpresos al llegir gravat a la seva làpida: “No vull flors, vull nectarines”.

Capítol II

2008-03-27T13:44:00.005+01:00

La Fabian, una dona més aviat corpulenta i que sempre feia olor de menjar, va entrar a l'habitació de la Dorothy i amb un veu exageradament dolça va dir:
- Què li passa a la meva nena?
Lo Dorothy, aguantant-se el plor va contestar - deixa'm vull estar sola, i més a més ja no sóc una nena-
La Fabian es va dirigir al tocador va agafar un raspall, es va acostar al llit, si va asseure, va fer un llarg sospir i va començar pentinar delicadament els llargs cabells de la Dorothy. Un ritual que últimament repetia més del normal. Passats uns minuts i quan ja no quedava cap embull per desfer va dir - per mi sempre seràs la meva nena- li va fer un petó al front i es va aixecar i va començar a caminar en direcció a la porta sabent que d'un moment a l'altra la veu de la Dorothy la detindria.
- No vull que això s'acabi- va dir la Dorothy.

2008-03-12T21:36:00.003+01:00

Interrompo la història de la Dorothy i en William; ja la continuaré quan en tingui més ganes.
És curiós escriure coses en un Blog que ningú visita. Estic escrivint a un receptor que no se ni si tant sols existeix.
Potser hauria de buscar una temàtica pel meu blog, i així fer-lo més interessant.

Així és la vida Charlie Brown: parlem, parlem, escrivim, i possiblement ningú ens escolta ni ens llegeix. Fins i tot parlem i escrivim quan no tenim res a dir ni a escriure.

És el problema de tenir cervell: per molt que no el vulguem utilitzar estem obligats a fer-ho.

El nostre cervell ens té presoners?

Capítol I (de la inversemblant però certa història de Dorothy Woodhouse i el senyor William Miller)

2008-02-28T18:30:00.011+01:00

Dorothy! William! cridava desesperada la Fabian, i ells dos arrebossats de terra i amb els llavis bruts de xocolata reien i esperaven ,mig abraçats dins d'una soca d'ametller, que els trobés per sentir el mateix sermó de sempre.
L'estiu s'acabava, i amb ell tots els estius de nens, quasi adolescents, despreocupats i innocents. L'octubre empenyia al setembre, en William va tornar a Londres de la mateixa manera que n'havia vingut, com sempre era ell el que marxava, però la Dorothy es quedava a Fylme amb la seva tia, la senyora Whistler, i una sensació de felicitat barrejada amb unes ganes incontrolables de plorar.

Continuarà...

Musca domestica

2008-02-18T15:53:00.005+01:00

Viviu en cases a dalt dels arbres, lluiteu amb el molins, que matar una mosca us plantegi veritables problemes morals, entreu al castell del grial i no pregunteu res.

2008-01-22T20:37:00.000+01:00

Vull fer alguna cosa. Encara no se quina és però estic convençut que quan la trobi ho sabré, i serà, d'entre totes les coses que es poden fer, la millor.
De moment m'avorreixo esperant que aparegui. I és que el pitjor de tot és que només tinc ganes de fer aquesta cosa que no se, perquè totes les altres em semblen un avorriment.

2008-01-20T23:53:00.001+01:00

Aquí el tenim:

"I un dia vaig començar a escriure, sense saber que m'havia encadenat per tota la vida a un amo noble però despietat.
Quan Déu et fa a mans un regal, també et fa a mans un assot; i l'assot és només per autoflagelar-te."

Música per camaleons Truman Capote.

Chamaeleonidae

2008-01-20T15:51:00.001+01:00

Volia citar un fragment del prefaci de música per camaleons de Truman Capote, en el qual d'una manera extrordinària l'autor ens explica aquesta necessitat quasi biològica que pateixen algunes subespècies, però ara no tinc el llibre a l'abast