There are no hard distinctions between what is real and what is unreal, nor between what is true and what is false. A thing is not necessarily either true or false; it can be both true and false.'
Harold Pinter.
És veritat que s'ha mort, però també que no ha fet del tot. És segurament el més bonic de la literatura.
Com tots sabeu, al bitllet de tren que va fer servir la Maravillas per la seva última anada a Barcelona, i que des d'aquell dia porta sempre al damunt, hi havia alguna cosa escrita. Heus aquí el misteriós missatge:
Tots els dies a les 11 del matí esmorzo a Casa Coder.
I és clar, ara la Maravillas no sap que fer, si anar-hi o esperar-se uns quants dies. I per aquest motiu està una mica confosa.
Avui la Maravillas s'ha aixecat molt aviat perquè havia d'agafar el tren per anar a Barcelona. Ha comprat el bitllet a l'estació de Reus i s'ha assegut en un seient d'aquells que són quatre junts i que tenen una tauleta al mig de color blanc, seguidament ha tret Ricard III de la seva bossa i s'ha posat a fer veure que s'estava aprenent el paper de Lady Anne. Just després de passar per Sant Vicenç de Calders el noi que seia al seu davant (que portava una boina negra) li ha preguntat si volia que l'ajudés a repassar el paper.
Ahhhh! La Maravillas s'ha posat una mica nerviosa i li ha dit que no calia que més o menys ja se'l sabia però que si ell volia podien xerrar una estoneta fins arribar l'estació de Sants, perquè ella havia d'anar a l'Institut del Teatre (1). Quan el tren ha arribat a Sants, la Maravillas ha baixat i ha pensat que potser hauria hagut de donar-li el mòbil al noi de la boina. Però just en el moment que la Maravillas ha posat el bitllet de tren en aquelles màquines que hi ha a l'estació de Sants per poder sortir ha vist que: al seu bitllet, a la part de sota, hi havia alguna cosa escrita.
(1) una cosa que li agrada molt fer a La Maravillas és anar a l'Institut del Teatre i passejar una estoneta per allà com si acabés de sortir de classe d'interpretació.
Avui la Maravillas s'ha aixecat amb la panxa una mica remoguda, i és clar, ha decidit anar al metge. Just quan estava a punt de sortir de casa ha pensat que segurament el metge li preguntaria que va menjar ahir per sopar, i ha decidit de fer una llista per no descuidar-se res:
Avui la Maravillas ha anat a la videoteca del Centre de Lectura de Reus a buscar pel·lícules tristes i melanconioses, perquè està una mica trista i melanconiosa i es vol recrear en la seva tristesa i melanconia. Després de molta estona remenant entre les carpetes que contenen les caràtules de les pel·lícules en unes fundes de plàsic, ha decidit emportar-se cap a casa Ghost i Titànic. Llàstima que quan ha arribat al seu pis ha recordat que no tenía DVD.