Interrompo la història de la Dorothy i en William; ja la continuaré quan en tingui més ganes.
És curiós escriure coses en un Blog que ningú visita. Estic escrivint a un receptor que no se ni si tant sols existeix.
Potser hauria de buscar una temàtica pel meu blog, i així fer-lo més interessant.
Així és la vida Charlie Brown: parlem, parlem, escrivim, i possiblement ningú ens escolta ni ens llegeix. Fins i tot parlem i escrivim quan no tenim res a dir ni a escriure.
És el problema de tenir cervell: per molt que no el vulguem utilitzar estem obligats a fer-ho.
El nostre cervell ens té presoners?
Recerca sobre taules / Research on tables
Fa 2 mesos
5 comentaris:
Escolta petardo, interlocutor abstaracte e invisible... jo sí que et llegeixo... i m'encantaria saber què passa amb la Dorothy i amb el William...
Poeta de barcino, a veure si visites el meu bloc... també una rara avis com el teu
ei, ei... Teruel existe i jo també... encara t'enrecordes de la damisel·la de Tàrraco????? Hauré de "tirar-te els trastos" perquè em facis més cas!
gràcies al teu estudi autosociològic ( que m'he aplicat a mi i als meus llibres) he descobert que els únics llibres que guardo de quan era petita estan plens d'il.lustracions de colors ben vius i alegres! i jo que fins ara no m'hi havia fitxat!
p.d.: jo si que seguia la història de la Dorothy i en William...
jo crec que el problema és tenir tita.
cervell ja en venen a la plaça.
Això de fer-se el màrtir... molt malament Pau, poc propi de vosté... Quina serà la pròxima dir que la Dorothy és prostituta al Rabal i en Wiliam és traficant i Dj (de música tecno, és clar)...
Que et pesaves que no et llegia?
elena
Jo vull saber quin es el problema real de la Dorothy...
que li va passa de petita?
crec que li deu venir de l'ull esquerre que el te mes tancat que el dret.
Iskra
Publica un comentari a l'entrada