Capítol I (de la inversemblant però certa història de Dorothy Woodhouse i el senyor William Miller)

Dorothy! William! cridava desesperada la Fabian, i ells dos arrebossats de terra i amb els llavis bruts de xocolata reien i esperaven ,mig abraçats dins d'una soca d'ametller, que els trobés per sentir el mateix sermó de sempre.
L'estiu s'acabava, i amb ell tots els estius de nens, quasi adolescents, despreocupats i innocents. L'octubre empenyia al setembre, en William va tornar a Londres de la mateixa manera que n'havia vingut, com sempre era ell el que marxava, però la Dorothy es quedava a Fylme amb la seva tia, la senyora Whistler, i una sensació de felicitat barrejada amb unes ganes incontrolables de plorar.

Continuarà...